Enguany he tingut l’honor d’escriure un article per al programa de les festes de La Patrona de Pollença! Em sento feliç i orgullosa del que interpreto com a fruit del procés d’integració (podeu veure una altra mena de fruit copsat en una foto més avall!).
Moltes gràcies a l’Ajuntament de Pollença i a en Pere Salas per la confiança, m’ha encantat l’experiència!
L’article:
El fet d’haver nascut a milers de kilòmetres de l’illa, la qual fa molts anys considero ca meva, no em suposa un impediment a l’hora d’identificar-me amb el valor i el braó manifestats pel poble pollencí aquell fatídic 31 de maig. La sang nòrdica que recorre les meves venes també porta testimonis d’uns temps llunyans en les que la vida quotidiana no significava només viure, sinó sobreviure i estar-ne sempre en alerta. La prioritat era defensar el que era teu i els teus, sempre amb el suport de la teva comunitat, sense la qual no tenies identitat, ni la capacitat d’afrontar penúries — ni molts menys corsaris!
Les nostres necessitats bàsiques eren, i encara ara són, universals. Això fa que després d’una trentena d’anys vivint a Pollença, cada vegada es torna més borrosa la distinció entre aquí i allà. Com a apassionada de la comunicació, m’inclino sempre per veure les similituds que apropen en lloc de les diferències que divideixen, això sí, sempre respectant els trets lingüístics, culturals o històrics que exerceixen com a distintius fascinants de les nostres identitats.
Per a mi, el simulacre de moros i cristians significa el súmmum d’expressió de la identitat pollencina, una reducció de sabor intens a base d’emocions, nostàlgia i germanor. També ens brinda a cadascun de nosaltres una oportunitat de meditar sobre les persones i els valors que defensem. El progrés, aquest arma de doble tall, comporta un ventall cada vegada més ampli de preocupacions que, al contrari de les dels nostres avantpassats, s’estenen ben lluny del nostre redol.
La Patrona és un homenatge a la comunitat, al sentiment col·lectiu i inclusiu. Ningú guanya una batalla tot sol; ni abans ni ara, ni aquí ni allà.
Visca la pluralitat d’identitats, visca la nostra comunitat i visca Pollença!
